Rivista di portualità, spiagge, sport, trasporti, viaggi e cultura mediterranea

Le radici mediterranee della cultura sarda/Una cosa ispantosa in su centru de su Mediterràneu_di Giovanni Lilliu

Sa Sardigna, posta in su centru de su Mediterràneu ocidentali, est istétia sin-nada, in dógnia tempus, cun sa marca de custu mari aundi, e po mori suu, at pigau su caràteri de una terra resistenti e cunsuevadora, meda de prus de is àteras isulas. De custu ispiritu nascit sa capacidadi de sa Sardigna non solu de si mantèn-niri singulari e diversa, ma pura de si riprodusiri de sèi matessi, mancai nei siant is contradditzionis de ain-tra e de foras, de classi e de cultura, de is óminis e de s’istratura. Una costanti istòrica de identidadi at postu is Sardus in sa cunditzioni de essìri sempri bius de totus is integratzionis dépias a is colonialismus de erisera e de oi. A is repressionis de foras casi permanentis is Sardus ant opostu s’isperàntzia e sa fidùcia istòrica e is fatus de una libberatzioni permanenti.
Oi podeus sighiri, in cancu modu, cantu de s’istòria sarda si depit a is arrexonis mediterràneas. Fintzas de su periudu prus antigu – su neoliticu -sa Sardigna fait parti de sa comunida-di de is pòpulus de su Mediterràneu, ponendusi prus acanta de cussus de Africa e de Ispagna. In custus tempus – 5000 annus ainnantis de C. – s’eco-nomia de sa terra, is costumunis, sa lingua fiant casi is próprius de strienti a s’Ocidenti de su Mediterràneu, is próprius pura in sa Sardigna.


De su 3000 a su 2000 ainnantis de C. nascit e crescit cussa che si podit nai sa prima e vera cultura sarda de sinnu mediterràneu: sa cultura de Otzieri. Benida fortzis de Creta o de is Cicladas, custa cultura de mari-neris e de circadoris de metallus, si ambientat in s’isula e si fait a sarda, lompendi a unu gradu meda mannu de progressu civili. Arrica de pastu-ras po su bestiàmini, de terras po sa laurera, de pisca, in cummérciu cun is pòpulus de s’Egeu, de Malta, de sa Grècia, sa Sardigna de insaras fut comenti e unu ponti aundi is cultu-ras de su Mediterràneu passanta a sa Frància e finztzas a sa Penisula ibèrica. Sa produtzioni materiali, s’arti, is ideas e is simbulus faint a biri caràte-ris de una cultura sarda chi si no est própriu egemònica, ammostat de èssi-ri organizada in manera chi bastat a issa etotu, capaci de espansioni tanti chi comùnicat cun is terras de su Mediterràneu e de s’Europa. E sa fort-za est tali chi de is caràteris comunus sa Sardigna arrennescit a bogai unu càrrigu de identidadi chi si podit nai portau a sa perfetzioni, poita is crea-tzionis de sa fantasia andant impari cun is fatus de s’arrexoni.


Aintra de is cosas prus sinnadas de ispiritu mediterràneu hint is gratixe-dhas funeràrias, chi si narant “do-mus de gianas”. Custas si agatant in dógnia logu de su Mediterràneu, in su continenti e in is isulas, de s’Orienti de acanta a sa Penisula Ibèrica. Però in sa Sardigna dhoi at una variedadi prus manna e prus arrica de tipus: unu de custus – cussu de pranta al-longhiada – influit in sa Frància fintzas a sa parti de Parigi. A su matessi tempus un’àtera forma de gratixedha passat de Mallorca in Provence.


A su tempus de sa cultura de Otzieri si connoscint is primus monumentus megaliticus: menhirs, dolmens, tumulus, turris a trancu de piràmide, fatus po durai poita serbiant a onorai is divinidadis e is mortus. Funti
formas chi, si non mancant in terras de s’Europa e in àteras Continentis, in su Mediterràneu (Palestina, Malta, Corsica, Balearis, Penisula Ibèrica e Àfrica) si presentant prus frecuentis e in cantidadi prus manna, e tocant mi-suras aici artas de podi chistionai de unu “gigantismu” costrativu dépiu a una dotrina fundada apitzus de is for-tzas de sa natura e de s’ànima, de su Mediterràneu dilatada fintzas a s’Europa atlàntica e de su centra. Però est de nai chi in totu custu cummérciu materiali e ispirituali, sa Sardigna mantenit s’identidadi sua, tanti chi feti in issa bieus su tipu de sa turri segada a terratzas, su témpiu a ziq-qurath (sa turri de Babbele), carateri-stica de is terras de sa Caldea e de sa Mesopotàmia.


Una cosa ispantosa de su periudu funt is figuras, isculpidas o pintadas in is tumbas: concas e corras de bòi o de malloru istilizadas. Acanta a is mortus si agatant pura istatuedhas de màrmuri e de àtera materiali, chi riprodusint un’immàgini de divini-dadi materna: sa dea-mamma de sa religioni mediterrànea. Si crediat chi s’unioni intima de su malloru (su deus mascu) e de sa dea-mamma tor-rada magicamenti in mortus a bius e fadiat riprodusiri is ésseris de su mundu animali e vegetali. Custas figuras de deus acrobaus, dependint de su caràteri de s’economia, a laurera fata cun bòis, aundi sa fémmina, e sa mamma prascatotu, giogada un’im-portàntzia fundamentali. Cancunu at pentzau chi cust’idea mediterrànea de sa dea-mamma est durada fintzas in is Madonnas cristianas, e àteras ant biu arrastus de un’antiga socieda-di matriarcali aintra de un’istratura sociali patriarcali aundi s’ómini, fatu meri de sa produtzioni e capu se da tribbu o de su clan, teniat su cuman-du e su poderi.


In custu tempus sa populatzioni sarda est pacifica. Non si conoscint forti-ficatzionis, presentis invècias in àte-rus logus de su Mediterràneu. Po cu-sta arrexoni fut possibbili de si donai a su cummérciu, in modu ispeciali a cussu d’ossidiana (una perda vulcànica luxenti de Monti Arci, bella po fai armas e médius de vida), intrada de sa Sardigna in Corsica, in s’Italia, in Frància e fintzas in Catalogna. De su restu, formas, tènnicas e motivus de decoratzioni in sa ceràmica, maneras de prodùsiri cosas de artesanu (in particolari is istatuedhas) faint cram su collegamentu cun su mundu de s’Egeu aundi is Sardus, apustis de s’origini, sighiant a tènniri relatzionis. Po to tu custu, is glotòlogus arreconnoscint in su fundamentu sardu prus antigu de sa lingua, abarrau in is nòminis de persona e de is logus, arrastus de sa basi linguistica panmediterrànea. E is antropòlugus creint chi is ischèletrus umanus agataus in is tumbas de sa cultura de Otzieri siant una variedadi de “homo Mediterraneus”.


Po tanti su chi eus nau dimustrat un’istrutura civili omogènea coerenti chi currispondit a una unidadi ètnica precisa chi fait sa prima imporn-tanti aggregatzioni natzionali de sa Sardigna. Podeus nai chi intre su 3.000 e 2.000 ainnantis de C. est nà-scia e si est formada sa natzioni sarda. E is arréxinis suas funti propiamenti mediterràneas.
De su 2000 a su 1500 ainnantis de C. sa cultura primària de Otzieri, sa natzioni sarda mediterrànea, cumen-tzat a si trumbullai e cambiai s’istintura. Insaras, fortzis de sa Catalogna o de su Mesudi de Frància, arribbant in Sardigna unas cantus personas.

Funti pastoris, cussus che si narant “pasteurs de plateaux?’, che in s’isula agatant cunditzionis geogràficas e ambienti naturali e de economia chi dhis aggradessint. Issus si ammisturant in sa traditzioni de sa cultura de Otzieri e sighint a prodùsiri costuminis e bènis fundaus apitzus de su bestiàmini e de sa laurera. Custa genti noa, chi dimustrat de arriciri cosas chi si agatant similis in sa Linguadoca e in s’Am-purdan, chistionant una lingua mediterrànea pms acanta a sa variedadi bascà-caucàsica panmediterrànea de sa genti de Otzieri. Duncas, parit chi sa natzioni sarda de su tempus ten-gat influéntzias de elementus de cultura, de arratza e de lingua presentis pum in is natzionis basca e catalana e in sa natzioni ocitana de su periudu.

Bisòngiat aciungiri chi istùdius recentis ant averiguau in Sardigna, e su pròpriu in sa Catalogna a cudha parti de is Pireneus, sa presèntzia de brachimorfus chi, in custu pum, si acumpàngiant cun is culturas de su vasu a campana e cussa dipendenti de Bunnànnam, e custus brachimorfus funt pmscatotu in sa parti de Salighera e de Tàtari, a ponenti, innui, po èssiri logu pms acanta, at pòtziu pònniri pei sa genti de is “plateaux?’ ocitanus e catalanus. Custas populatzionis chi sighint a abbitai in is bidhas e interrai in is tumbas de sa genti precedenti de Otzieri, connoscint is fortificatzionis e portant in Sardigna s’idea de sa gherra. Po cussu, issas segant s’istmtura antiga to tuna in
tantis fratzionis culturalis, e su terri-tóriu benit ispartziu in partis, mancai no ndi potzaus oi biri cun siguresa is trèminis.

Comenti si siat, però, custa benida de furisteris no acovecat sa mediterraneidadi de sa cultura sarda de cussus tempus. Antzis custa pigat pms fortza e si arrennovat po mesu de pòpulus chi ainnantis fiant a s’om de sa civilidadi e de su poderi. Is sin-nus nou, chi ponint in cram una cun-ditzioni de vida pms trista e de con-tradditzioni de fronti a sa serenidadi de su tempus antigu, funti presentis in is tumbas aundi s’inferm est figu-rau cun immàginis de óminis furriaus conca a bàsciu, mentras is ossus de su mortu beniant carriaus de munto-nis de perda po chi s’ànima non tor-ressit a fai mali a is bius.

Fotografia di Maurizio Artizzu